ENVAÏTS PEL PLÀSTIC

Com hem arribat a la crisi actual?

Tot va començar durant la postguerra, una època clau en la història dels plàstics.

La substitució del gas per oli en la seva fabricació va augmentar les categories disponibles i les noves tècniques, com l’emmotllament per injecció, van augmentar l’aplicació d’aquest material.

En els anys 60 el plàstic havia revolucionat les llars, la indústria i el comerç.

El plàstic va deixar de tenir un paper de segona per a ser l’estrella del show.

La metxa del BOOOM estatunidenc

Les 3 característiques que van fer que el plàstic fos el desencandenants del boom del consum estatunidenc van ser el color, el disseny i el cost.
Fins a aquest moment els objectes quotidians eren de materials com l’acer o la fusta. L’explosió de color i les formes amb dissenys atrevits per a l’època, van enlluernar a la societat i gairebé tothom podia permetre’s comprar un Tupperware de color taronja, un recollidor i un raspall blau i un parell de cèrcols de hulahop multicolor per a moure el cos.

Gaudeix avui i paga demà

Entre 1950 i 1960 va haver-hi un boom de productes que s’anaven actualitzant constantment per a acaparar l’atenció de la població i incentivar la compra.

La publicitat va jugar un paper molt important en aquest sistema. El desig de tenir l’últim i el més nou no era incompatible amb tenir més o menys diners disponibles, perquè es regalaven targetes de crèdit i dèbit (en 1970 s’havien enviat unes 100 milions de targeta de crèdit no sol·licitades) perquè el ritme no parés.

Justament en aquest moment va canviar l’enfocament de l’endeutament. . Estar endeutat va passar de considerar-se una mala gestió dels diners a dir-se “crèdit”.

Aquesta nova realitat va propulsar el disseny d’usar i tirar ( considerat símbol de modernitat i d’estatus) i l’obsolescència programada.

Els nous materials i els fabricants van crear aparells amb data de caducitat, la mateixa que la garantia, roba que es destenyia al sol o s’espatllava en diversos usos, el menjar només durava un dia en lloc d’una setmana i així hem seguit fins al dia d’avui.

Veient l’evolució de consum d’aquest material en els últims 70 anys, no és d’estranyar que avui cadascun de nosaltres estiguem *inahlando i ingerint 125.000 partícules de microplàstics.

El nostre major enemic és gairebé invisible i s’ha colat en tots els àmbits de la nostra vida i també en la dels quals no han participat en la plastic party, les 134 espècies del Mediterrani amenaçades per la contaminació plàstica.

Creus que serem capaços de viure com abans de l’aparició del plàstic?